#DISSENY_BARCELONA. El disseny a la ciutat
Aquest àmbit de l’exposició convida el visitant a explorar la ciutat amb una mirada centrada en els valors de disseny dels objectes del nostre entorn urbà quotidià. Els elements que moblen la ciutat presten serveis imprescindibles pel funcionament diari i contribueixen a ampliar el repertori d’usos de l’espai públic. Però del seu disseny en depenen, no només determinats serveis, sinó també la capacitat de fer de la ciutat un entorn més proper i accessible, així com bell i suggestiu.
La visita proposada permet veure, tocar i utilitzar els objectes, així com contrastar els trets, les virtuts o problemes d’un disseny en condicions reals d’ús. Allò que caracteritza l’equipament urbà és, precisament, estar exposat a unes condicions d’intempèrie i a una intensitat d’ús molt severes. Per tal d’iniciar aquesta exploració es proposa parar atenció als objectes dels entorns urbans més propers del Museu, places i carrers adjacents.
ITINERARI 1: Jardins d’Elisava
L’espai d’accés i sortida del museu per la planta 0 està urbanitzat amb estanys i zones de descans i trànsit de vianants. El nom Elisava fa honor a la possible brodadora d’un tapís del segle XII que forma part de les col·leccions del Museu. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
ITINERARI 2: Plaça de Santiago Pey
A l’esquerra de l’entrada principal del Museu, la plaça ocupa la coberta de part de les instal·lacions i venç un desnivell pronunciat amb les escales al carrer Badajoz. L’espai està definit pel paviment perimetral i un parterre de gespa en el qual destaquen les claraboies de les instal·lacions de l’edifici seu del Museu. El nom de la plaça ret homenatge a un dels pioners del disseny industrial a Barcelona. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
ITINERARI 3: Plaça de Josep Antoni Coderch
Al dreta de l’entrada del Museu per Glòries se situa un espai arquitectònic pavimentat definit per una pèrgola i altres elements de mobiliari als quals s’afegeixen gandules de descans. Coderch va ser l’arquitecte més representatiu de la renovació arquitectònica de la segona meitat del segle XX. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
ITINERARI 4: Plaça de les Glòries Catalanes
La Canòpia o Parc de les Glòries constitueix un ambiciós projecte de transformació d'una extensa àrea de superfície urbana. Allò que en el passat es destinava a la circulació ràpida de vehicles ara s’està transformant ara en una gran espai vegetal amb zones d’esbarjo i cultura al servei dels ciutadans. Actualment trobem diverses zones de passeig, lleure i joc ja estan acabades i en funcionament al voltant de la gran Clariana, una gran esplanada de gespa d’1,1 hectàrees al centre del parc. Espai projectat per: UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet.
ITINERARI 5. Voltants del Disseny Hub Barcelona
Entre la gent del barri, el Disseny Hub Barcelona és conegut popularment com La Grapadora, per la forma de l'edifici que acull el Museu del Disseny de Barcelona, resultat de la unió entre les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica, el Museu del Tèxtil la Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.
ITINERARI 6. Voltants del Centre cívic La Sedeta
El Centre Cívic La Sedeta és un equipament sociocultural del barri del Camp d’en Grassot, que ofereix serveis i una programació cultural a la població de totes les edats i col·labora amb tots els actors socials i culturals per afavorir una major participació ciutadana i contribuir a la cohesió social.
Però abans de ser aquest equipament, el recinte arquitectònic en el qual s’ubica el Centre Cívic va ser, des de principis del segle XX fins al 1975, una fàbrica tèxtil dedicada durant molts anys a la seda. D’aquí el seu nom. El final de la fàbrica va ser l’inici d’una reivindicació veïnal en contra del seu enderroc per la construcció d’habitatges i en defensa del seu ús per equipaments educatius i socials pel barri, de la qual encara queden marques escrites a les seves parets.
ITINERARI 7. Voltants del Centre cultural La Farinera
El Centre Cultural La Farinera del Clot és un equipament de titularitat municipal gestionat a través del model de gestió cívica o ciutadana, per la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa (FECCA). Reivindicada històricament pel teixit associatiu del barri del Clot – Camp de l’Arpa, des de 1999, l’actual Farinera és un espai de creació i difusió cultural, un punt de trobada i connexió entre persones creadores i usuàries, dona suport als actes de cultura popular i participa en la construcció de projectes comunitaris.
ITINERARI 8. Voltants del Centre cívic Sant Martí
L'edifici que acull el Centre Cívic de Sant Martí es va construir a finals dels anys seixanta, dins d'un programa de construccions amb què l'Obra Sindical de la Llar celebrava els 25 anys de pau. L'immoble havia de servir com a residència per a les funcionàries de la secció femenina de la Falange, i es va batejar com a Residència Gaudí. L'edifici va quedar sense ús el 1977, i la propietat va ser transferida al Ministeri de Cultura. Els veïns i veïnes del barri, conjuntament amb l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals i altres entitats, ho van ocupar per reivindicar el seu ús públic, i es van començar a dur a terme activitats socials, educatives i culturals. Són moltes les persones, els grups i les entitats que tenen com a referent avui dia aquest espai, i moltes també les propostes que han aconseguit ressò més enllà del districte.
ITINERARI 9. Voltants del Centre cívic Sagrada Família
Totalment marcat en l'actualitat per la presència del temple de la Sagrada Família, aquesta zona de Barcelona presenta una imatge molt diferent de la de finals del segle XIX, quan era coneguda com "el Poblet". En aquest moment i durant molts anys, el Poblet era un veïnat compost per camps, cabres i un petit nucli de cases baixes. Una mica més tard, a principis del segle XX, va començar a tenir una certa entitat com a barri obrer, perquè en aquesta zona també es van situar moltes de les indústries de la ciutat. En l'actualitat, l'enorme i creixent afluència de turistes i activitats que s'organitzen entorn de la Sagrada Família marquen aquest espai urbà en el qual visitants i habitants conflueixen.
ITINERARI 10. Voltants del Centre cívic Fort Pienc
Si mirem enrere, el Fort Pienc va sorgir com a zona de fortificacions que era part del sistema de vigilància de la ciutat establert per Felip V. Un passat que va passar sense pena ni glòria i que en 1869 es va derrocar per a donar espai a la indústria i una xarxa ferroviària. Passat que també ha desaparegut per a donar lloc a altres infraestructures, parcs i espais urbans. Entre elles, la plaça de Fort Pienc és un lloc important de socialització on s'aglutina la vida del barri, ja que és on se situen equipaments importants per a la seva comunitat – encara que no els més famosos del barri –, com el centre cívic, l'escola de primària, l'escola bressol i el mercat municipal.